Jakob von Gunten

«Aquí s’aprèn molt poc, falten professors, i nosaltres, els nois de l’Institut Benjamenta, no farem res de bo a la vida, és a dir, tots nosaltres no arribarem a ser en el futur sinó una cosa molt modesta i subordinada. L’ensenyament de què fruïm consisteix principalment a inculcar-nos paciència i docilitat, dues qualitats que prometen poc o gens d’èxit. Èxits interiors, això sí. Però, què en treus, d’aquests èxits? Que t’alimenten, les gestes interiors?». Així comença Jakob von Gunten, la tercera novel·la de Robert Walser, la més estimada per l’autor, però també la més discutida i innovadora, escrita el 1909 a Berlín, tres anys després d’haver deixat l’Institut on s’havia educat. I el gran protagonista d’aquesta «història singularment delicada», segons un judici de Walter Benjamin, és el propi Institut Benjamenta: l’alumne Jakob, a través del seu diari, ens introdueix en tots els seus secrets, en els seus drames i petites tragèdies i en tots els seus misteris, convertint-lo en un dels escenaris més memorables de la literatura del segle XX.